Fotos de l’Isabelle Istasse, acompanyades de texts poesies d’en Joan Pere Sunyer
(Mediateca de Prada)
Si no és
cap pixarada de drac
ni tampoc
-sota aquestes voltes-
cap escorreguda
de la Cloaca Màxima de Roma
doncs
qui nos haurà cuinat
aquesta tant poc apetitosa sopa d’algues
qui nos haurà regalat
aquesta tant verdosa vomitada?
Cap encantada de Mirmanda
ni tant sols la mateixa reina
no va tenir mai
lapislàtzulis tant blaus
maragdes tant verdes
ni tampoc tant
metzinosos joiells
L’aigua
l’aire sense embuts
se la beu
i després com qui pixa
te la plou
Reminiscències
1: de Paul Verlaine
En el vell parc solitari i glaçat
Dues formes suara han passat…
2: de André Hardellet
Si hi tornes a venir ballar cal Temporel
un dia o altre…
Un núvol s’encén
escarabat del capvespre silent
atzur i sutge
El núvol sagna morent
i el sol ja ni l’eixuga
Campana dels perduts
Horabaixa
la torre es tiba la faixa
el darrer toc de campana
en el foscant queda suspès
Com si del casot
cada còdol
es fes memòria
dels seus orígens
Dragó petit dragó aquí
parat a la teva paret
immòbil i mut símbol
d’immortalitat
diga’ns qui
de Sant Jordi o Sant Miquel
amb llança o amb espasa
ataranta el teu somni lent
Cendra
la cendra encara i
sempre
D’una temuda roentor
que sobtada es desboca
l’Aspre, l’Aspre d’En Pons, la seva
Terra de l’Aspre on gira escoladís
el temps callat enllà de la bruguera…
l’Aspre
encara un cop
com si aquest
de sempre fos el seu destí
es torna a fer
carbó i cendra
Abans que de l’avern
torni a sorgir el marrà negre
Abans que calque inconscient
d’una pedrada trenqui
la pau fosca de l’aigua
potser podries fer un son
sobre l’herbei o la llosa
Capbussa granota
ja que nom.s granota ets
No esperis en va
cap goja cap aloja
cap dona d’aigua
l’encanteri et llevarà
car encanteri no hi ha…
Però el clapoteig del teu capbussó
bell homenatge li retrà
a Matsuo Bashō!
Al
qui no dorm
l’alba com li triga
Neules neulines
boires boirines
per endolcir-se la nit
el poble s’havia abrigallat
Boires boirines
neules neulines
i dematí a sol eixit
encara queda emborrassat
Els Camps Magnètics
A A. Breton i P. Soupault
Per veure
en el seu intent d’alçar-se per damunt de la nuvolada
levitar
el nostre estimat Canigó
per aquests fils
tot just acaben de passar
funàmbuls electromagnètics
uns amb balancí
altres sense
El Maxwell el Newton l’Einstein
i amb bicicle En Tesla
