Exposició “Dues mirades del Conflent”

Fotos de l’Isabelle Istasse, acompanyades de texts poesies d’en Joan Pere Sunyer

(Mediateca de Prada)

 

Si no és

cap pixarada de drac

ni tampoc

-sota aquestes voltes-

cap escorreguda

de la Cloaca Màxima de Roma

doncs

qui nos haurà cuinat

aquesta tant poc apetitosa sopa d’algues

qui nos haurà regalat

aquesta tant verdosa vomitada?

 

Cap encantada de Mirmanda

ni tant sols la mateixa reina

no va tenir mai

lapislàtzulis tant blaus

maragdes tant verdes

ni tampoc tant

metzinosos joiells

 

L’aigua

l’aire sense embuts

se la beu

i després com qui pixa

te la plou

 

Reminiscències

 

1: de Paul Verlaine

En el vell parc solitari i glaçat

Dues formes suara han passat…

 

2: de André Hardellet

Si hi tornes a venir ballar cal Temporel

un dia o altre…

 

Un núvol s’encén

escarabat del capvespre silent

atzur i sutge

El núvol sagna morent

i el sol ja ni l’eixuga

 

Campana dels perduts

Horabaixa

la torre es tiba la faixa

el darrer toc de campana

en el foscant queda suspès

 

Com si del casot

cada còdol

es fes memòria

dels seus orígens

 

Dragó petit dragó aquí

parat a la teva paret

immòbil i mut símbol

d’immortalitat

diga’ns qui

de Sant Jordi o Sant Miquel

amb llança o amb espasa

ataranta el teu somni lent

 

Cendra

la cendra encara i

sempre

 

D’una temuda roentor

que sobtada es desboca

l’Aspre, l’Aspre d’En Pons, la seva

Terra de l’Aspre on gira escoladís

el temps callat enllà de la bruguera…

l’Aspre

encara un cop

com si aquest

de sempre fos el seu destí

es torna a fer

carbó i cendra

 

Abans que de l’avern

torni a sorgir el marrà negre

Abans que calque inconscient

d’una pedrada trenqui

la pau fosca de l’aigua

potser podries fer un son

sobre l’herbei o la llosa

 

Capbussa granota

ja que nom.s granota ets

No esperis en va

cap goja cap aloja

cap dona d’aigua

l’encanteri et llevarà

car encanteri no hi ha…

Però el clapoteig del teu capbussó

bell homenatge li retrà

a Matsuo Bashō!

 

Al

qui no dorm

l’alba com li triga

 

Neules neulines

boires boirines

per endolcir-se la nit

el poble s’havia abrigallat

Boires boirines

neules neulines

i dematí a sol eixit

encara queda emborrassat

 

Els Camps Magnètics

A A. Breton i P. Soupault

 

Per veure

en el seu intent d’alçar-se per damunt de la nuvolada

levitar

el nostre estimat Canigó

per aquests fils

tot just acaben de passar

funàmbuls electromagnètics

uns amb balancí

altres sense

El Maxwell el Newton l’Einstein

i amb bicicle En Tesla

Facebooktwitterlinkedininstagramflickrfoursquaremail