Article publicat a ara.cat, el 02/12/2013
El projecte, gratuït i d’accés lliure, es va iniciar al Baix Empordà fa 30 anys, i ja té catalogades i escanejades més de 4.000 plantes
Albert Mallol, fundador i coordinador del projecte www.floracatalana.net, fa un any i mig que s’ha establert a l’Alt Conflent, a la Catalunya del Nord, per inventariar la flora als nord dels Pirineus, una feina que ja havien iniciat altres membres com Rafel Balada, però que ell “ha fet anar més enllà”. I és que com explica Mallol, el fet de viure a la regió li ha donat “l’oportunitat de connectar amb la gent” i d’aquesta manera “conèixer maneres de fer i usos de les plantes que s’estaven perdent” i que ell divulga amb múltiples activitats. Un intercanvi, explica, que està servint, per exemple, per despertar l’interès per l’agricultura ecològica “com a motor de creixement econòmic local i sostenible”. La flora catalana fa molts anys que està inventariada, explica Albert Mallol, i “el que fa especial” el projecte Flora Catalana és que, amb la col·laboració desinteressada de més de 300 persones, està fent “visible” tota aquesta informació aportant material gràfic que pot ser utilitzat per identificar les plantes de Catalunya. Així, el projecte compta ja amb informació de més de 4.000 plantes, de les quals el 75% ja disposen de material gràfic disponible gratuïtament a la xarxa. L’objectiu, segons Mallol, és que en un futur pròxim, investigadors, estudiants i aficionats a la botànica tinguin al seu abast la informació completa de les prop de 6.000 plantes que hi ha a Catalunya, tant al nord com al sud dels Pirineus.
El projecte, explica Mallol, té dos objectius principals ben marcats: per una banda, donar suport a aficionats i investigadors que treballen en camps relacionats amb l’etnobotànica o amb la vegetació en general; i per altra banda, recuperar i revitalitzar el coneixement popular etnobotànic per tal d’evitar que es perdi per sempre com a conseqüència de l’envelliment de les generacions que tradicionalment n’han fet ús.
És per això que fa un any i mig, seguint les passes d’altres membres del projecte com Rafel Balada, que hi fa estudis puntuals durant l’any, Albert Mallol va canviar l’Empordà per l’Alt Conflent per estudiar “un hàbitat més ben conservat que el que tenim al sud”, on es poden trobar algunes espècies amb més abundància. A més, i a l’hora de justificar la seva decisió d’instal·lar-se a la Catalunya del Nord, Mallol explica que la natura “no entén de fronteres” i que “no tenia sentit” estudiar una banda dels Pirineus i oblidar l’altra.
Des de la seva base al petit poble de Toès i Entrevalls, a pocs quilòmetres de Prada de Conflent, Albert Mallol s’està dedicant a l’estudi d’una àrea de 10 quilòmetres quadrats “prou significativa” de la diversitat de la zona i, el que és més important, afegeix, coneixent i recuperant “maneres de fer i usos de plantes que s’estaven perdent” i que ell, amb activitats diverses al conjunt de la comarca, intenta recuperar i divulgar. En aquest sentit, Mallol explica que la seva feina consisteix a “provocar la transició de coneixement que queda parat i que es perd”.
Aquesta feina de divulgació ha estat possible gràcies a la “gran acollida” que la gent de la comarca li ha dispensat des del primer dia i que li ha permès, assegura, “integrar-se totalment al poble”. En aquest sentit, Mallol explica que l’adaptació ha estat tan ràpida i senzilla que fins i tot es podria dir que s’ha convertit en una “mena de dinamitzador social o cultural” d’una zona amb una població molt escassa i envellida que ha respost molt positivament a les seves iniciatives, com ara passejades, exposicions o xerrades.
“De vegades va bé que algú de fora et faci veure allò que tens i que potser no valoraves prou”, afirma. I és que en el temps que porta a Toès i Entrevalls, Mallol, parlant amb pagesos, ramaders i petits productors, ha aconseguit despertar l’interès de la regió per l’agricultura ecològica “com a motor de creixement econòmic local i sostenible”, per exemple. Un motor de creixement que s’havia aparcat en temps de bonança i que ara es pot recuperar “conxorxant la gent que creu que les coses es poden fer de d’una altra manera”.
Per últim, Albert Mallol explica que sense proposar-ho també està fomentant l’ús de la llengua catalana a la regió, “una llengua de ciència i de cultura que a la Catalunya del Nord moltes vegades encara se la restringeix a l’àmbit més folklòric”. Amb tot, assegura que, “si bé és cert que no tothom la parla, si que s’entén majoritàriament, la qual cosa està facilitant que molta gent recuperi una llengua que havien sentit a casa de petits, però que havien deixat d’utilitzar”.
Foto : ACN
