L’amic Albert Mallol nos comunica de manera virtual una activitat que ha fet (i que tothom pot fer) per mantenir viu el caliu...
L’hivern. Temps de calma, o no, per a conèixer les plantes de l’entorn, i moltes altres coses més, a part de gaudir del paisatge i de la calma.
16 de gener de 2021
En aquesta ocasió he anat al camí que va a Bell-lloc, a Vilafranca del Conflent, fins a trobar el camí que també hi porta que ve de Rià.
He sortit des del pàrquing de l’estació, que és al terme del vilatge veí de Fullà.
La durada del passeig, anada i tornada, ha estat de dues hores i trenta minuts.
Informació sobre l’indret:
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Vilafranca_de_Conflent
Des del principi de l’itinerari fins al fort Libèria he passat pel camí pavimentat, farcit d’escalons, que discorre per dins de l’alzinar. Un cop a la fortificació el corriol continua cap a l’ermita de Bell-lloc entre terrasses abandonades i parets de pedra seca magnífiques, algunes encara en bon estat i d’altres esfondrades o rosegades per les intempèries o la vegetació que les colonitza o les ha colonitzat.
Molt poca cosa florida hi he trobat:
La foixarda (Globulària alypum) i el càdec (Juniperus oxycedrus), que són plantes autòctones, i el Seneci del cap (Senecio inaequidens), que és una planta invasora, i una Coniza, que no he mirat quina era (sumatrenca o canadenca), i categoritzada habitualment com a mala herba.
Amb fruit he vist Savina comuna (Juniperus phoenicea – un sol peu), Càdec (Juniperus oxycedrus), Ginestó (Osyris alba), Matabou (Bupleurum fruticosum) i pins (Pinus sp.)
És poca cosa, però bo per fixar-se en aquestes plantes i intentar conèixer-les i saber-ne coses.
A més a més, una prou llarga llista d’herbes, mates, arbusts i arbrets o arbres podien ser determinats per persones coneixedores de plantes o del lloc.
Les estructures, les fulles, les gemmes, els esquelets decrèpits de les plantes anuals, etc, revelen l’identitat d’aquests organismes.
Us n’escric un grapat que recordo en el moment que redacto aquesta nota:
Frigola (Thymus vulgaris)
Barballó (Lavandula latifolia)
Sempreviva (Helichrysum stoechas)
Timó blanc (Teucrium polium)
Gavó menut (Ononis minutissima)
Llistó (Brachypodium retussum)
Mort i viu (Sedum sediforme)
Auró negre (Acer monspessulanus)
Noguerola (Pistacia terebinthus)
Argelaga (Genista scorpius)
Xuclamel (Lonicera implexa)
Cedre de l’Atles (Cedrus atlantica)
Arç negre (Prunus spinosa)
Polipodi (Polypodium vulgare)
Ruda (Ruta chalepensis)
Herba morenera (Phagnalon sordidum), si la vista no m’ha enganyat, a les parets del fort Libèria.
Alzina (Quercus ilex)
Olivera (Olea europaea)
Aladern de fulla ampla (Phillyrea latifolia)
Margaridoia sylvestre (Bellis sylvestris)
Jonça (Aphyllanthes monspeliensis)
Boix (Buxus sempervirens)
Botja d’escombres (Drycnium pentaphyllum)
Llorer (Laurus nobilis)
Roure martinenc (Quercus pubescens)
Fenàs de canonet (Oryzopsis miliacea)
Denteguera (Odontides sp.)
Crespinell (Sedum sp.)
etc.
Us afegeixo a continuació algunes imatges:
