Itinerari per aprendre 2: camí de la Trencada d’En Bullà

23 de gener de 2021

Camí de la trencada (Cornellà de Conflent), fins a prop de la Redubte, una petita fortificació al cim del turo, que és a tocar a la font de la Perdiu.

Des d’aquest punt, que properament visitarem, hi ha unes magnífiques vistes del Canigó, però també cap a d’altres bandes. Realment és un goig caminar per aquest paratge, tant per l’orografia, espectacular, com per la flora, la fauna, la història, etc.

La tornada és pot fer passant pel cortal d’en Jampí, a la garriga plana, i anar cap avall en direcció a Vilafranca del Conflent. Ben aviat s’arribarà a la cruïlla del camí pel qual he pujat un tròs cap a la fortificació.

El camí comença a la ruta de Prada davant de la ciutat emmurallada. Transcorre per sota de les coves d’en Bullà, travessa el rec de Boera i després una zona de tartera, i arriba al bac de la trencada. Fins aquest punt l’ambient és eixut, i en arribar al bac la humitat es nota de seguida. Molsa ben verda, arbres alts i vegetació força ufanosa. L’orientació d’aquest vessant de la muntanya, cap al nord-est, fa possible aquest ambient ben diferent, en estar força menys exposada al sol en aquest moment de l’any i, potser també, per la seva orientació cap al mar.  El substrat és calcari i el paratge molt rocós. 

En  aquest darrer tram de camí és pot veure un munt de pins, jo diria que Pinus nigra, i subespècie no determinada, parasitats per Vesc (Viscum album subsp. austriacum), la subespècie que creix sobre coníferes, sobretot sobre pi roig. És una planta dioica. És a dir, que les flors masculines i les flors femenines es fan en individus diferents.

També hi ha en aquest espai d’obaga forces peus d’herba fetgera (Anemone hepatica o Hepatica nobilis). En aquest dia en vaig veure 4 de florits, cosa que me va soptar, degut a l’alçada de l’indret, més de 600 metres, i pel fred i la neu dels dies anteriors. És possible, però, trobar-la florida durant el mes de gener. 

A poca distància de la cruïlla de camins, direcció a la Redubte, de nou entrem a la zona seca. És en aquest punt quan ens adonem d’una forma més evident de les diferències de vegetació i on les vistes tornen a ser espectaculars, com a la zona seca abans del bac de la trencada.

Aquí s’hi pot trobar olivereta (Cneorum tricoccon), que s’anomena, popularment, escanyacabres, olivella, olivereta o raspall, i no sé si d’altre manera. Al Principat és una planta protegida, i a Catalunya Nord, tot i haver-ni prou en determinats llocs, és rara. Un tresor del qual cal tenir-ne cura. 

Uns 50 tàxons recordo haver determinat en aquest passeig, en una època de l’any en que hi ha ben poques plantes florides o amb fruits penjants

En plena primavera i després de pluges generoses ha de ser molt interessant venir-hi a voltar per veure que hi ha. 

Ho faré, i tant de bo pugui ser amb companyia.

Informació sobre la comuna:

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Cornell%C3%A0_de_Conflent

No oblideu consultar el següent llibre. Un treball fenomenal i imprescindible per conèixer Catalunya Nord!

Atles toponímic de Catalunya Nord, de Joan Becat. Editorial Terra Nostra. 2015.

Us afegeixi a continuació algunes fotografies:

Quadre 1: Vesc (Viscum album) i Aladern (Rhamnus alaternus)

Quadre 2: De dalt a baix i d’esquerra a dreta:

Campaneta de fulla rodona (Campanula rotundifolia). 

Dauradella (Ceterach officinarum

Falzia blanca (Asplenium ruta-muraria

Gallarang (Ruscus aculeatus)

Quadre 3: De dalt a baix i d’esquerra a dreta:

Herba fetgera (Anemone hepatica)

Escanyacabres (Cneorum tricoccon)

Savina comuna (Juniperus phoenicea)

Esparraguera (Asparagus acutifolius)

Facebooktwitterlinkedininstagramflickrfoursquaremail