El nostre País Català no és Occitània

Enllaç cap al diaporama suport de la conferència  (Gràcies per l’amable autorització de l’autor)

Convidat pel Casal del Conflent, Joan Becat ha vingut a Vinçà el divendres 25 de novembre a proposar una conferència sobre el nom de la nostra regió. Joan becat és doctor en geografia, soci de l’Institut Català de Recerca en Ciències Socials (ICRESS), ha estat professor de Llengües i Cultures regionals a la Universitat de Perpignan Via Domitia de 1972 a 2010. És també membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

És en Català i recolzant-se sobre prop de 1000 anys d’història, que Joan Becat ha explicat i ha demostrat que el nom “d’Occitanie” no s’havia mai aplicat a la nostra regió i que hauria estat més just històricament de conservar el nom de “Languedoc-Roussillon” que tenia el mèrit de conservar una referència a les dues cultures o bé reemplaçar-lo per “Occitanie-Pays Catalan” per la mateixa raó.

Després, Joan Becat ha recordat allò que el col·lectiu “Oui à Occitanie-Pays-Catalan” havia realitzat recentment per tal d’oposar-se a aquesta decisió i preparar el futur.

Després del recurs dipositat al final de setembre davant del Consell d’Estat, una delegació catalana ha anat a París a l’inici de novembre per defensar aquesta causa davant del jutja dels referits, en presència del seu advocat, de la presidenta del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, del batlle de Perpinyà i de dos diputats.

El col·lectiu denuncia la nova denominació i demana la suspensió del decret que l’oficialitza, en procediment d’urgència. Han pogut trobar un representant del Ministeri de l’Interior però no el Primer Ministre.

Perquè la suspensió (i no l’anul·lació) sigui pronunciada, calen 2 elements :

  • Un caràcter d’urgència que existeix segons ells amb aquest descontentament català que no recau i que arrisca degenerar.
  • Un dubte seriós sobre la legalitat de la decisió. En efecte, el Primer Ministre s’hauria conformat amb seguir el vot de l’assemblea regional. Mentre que al principi, un projecte de decret expressava la tria del nom “Languedoc”.

A més, en la jurisprudència sobre els noms dels municipis i dels departaments, el Consell d’Estat exigia que hi hagués sigui una referència a la Història, sigui a la Geografia. Ara bé, “Occitanie” no fa referència ni a l’un, ni a l’altre.

I Joan Becat de precisar : «De fet, el nom Occitanie és un nom exclusiu i no inclusiu : rebutja els Catalans »

«Hi ha un afecte per la cultura, per la identitat, això apareix en el rugbi, en la manera de ser de la gent. Són lligats a aquesta identitat els que van néixer aquí i també els que han vingut a viure-hi, hi ha arrels. »

«I de la mateixa manera que d’altres desitgen que hi hagi “Occitanie” o “Languedoc”, cal que siguem presents. Érem presents a la regió anterior (Languedoc-Roussillon), el fet de ser reunits ens en fa fora! »

Si el procediment en referit és rebutjat, caldrà esperar la fi del primer semestre 2017 perquè el Consell d’Estat es pronunciï. Si és acceptat, el nom serà suspès, però no anul·lat. El risc si el procediment s’eternitza és que el col·lectiu guanyi en dret però que el nom no sigui reemplaçat ja que massa temps havent passat, seria massa complicat tornar en darrere.

Per acabar, René Dragué, batlle de Vinçà, ha agraït Joan Becat per a la seva prestació sota els aplaudiments d’un públic advertit i concernit que seguirà amb atenció els esdeveniments a venir.

 

Article de la web “Le Journal catalan”, del 28/11/2016, traduït al català.

conferencia_occitania_2   conferencia_occitania_3   toquis_pas_pais_catala